Olinda Da Chjaudes

Al sol ‘l se spezava sora i merli dla tor. Jò n font a la Val la nèf di monti la se ‘ncoloriva de ros a l’ultim sol. Dal jardin del chjastel niva su en dolc son dal liuto. N ta la strenta presòn  dla tor Olinda da Chjaudes la godeva d atim de felizità: el liuto  dl amato pagio  ‘l ghje portava  le note dolce d’ na chjanzon d’amor che la niva dal chjör. Alor dle rosete ròse le ‘ncoliriva  el vis dla nobil matèla e ‘l chjör ‘l bateva fort: cuanche l’avrò podù vencer l’orgöi e la zuconeria del pare e lighjarse par semper a l’amà?

Ma ‘l Cont Rodemont ‘l ghjova par la fiöla idee prezise: spòsa si, ma sol a la fòrta dinastia d’Altaguardia, con ‘l so chjastel plen de tor e fòrt che ‘l dominavô la plana del Mezalon e l’entradô d’ Bresem. Autri no, mai.

E cuandché ‘l se scort che la fiöla l’ova reghjalà el chjör al pagio Arunte, che ‘l portava felizità al chjastel co le sò poesie, co le so chjanzon e co ‘l liuto, el pare ‘l ne ‘nrabì ausì tant che ‘l serò la pora Olinda n ta la muda dla tor tonda.

Sboida la ‘nrabiadüra, Rodemont ‘l proa a convincer la fiöla a pleghjarse a le so idee. El là ‘mpreghja de dir de si ala domanda del Chjastelan d’Altaguardia, ‘l ghje met dinanzi a i ocli le richjezze, le glorie e le fortüne dl spòs che l’à cernù par ela…. Olinda la se sera ntal silenzi de n’auter no e ntant che nta ‘l so chjör la flama par el Trovator la dventa  granda, n ta’l chjör del pare  cres la voia d’vencer.

L’us dla blota tor la s’sera n’auter bot dre a le sple d’Olinda e n’auter  temp d’ silenzi e dolor ‘l chjala su la nobil chjasa di Siori de Chjaudes.

Sol la sar, cuanche al pagio i ghje permetde nar jò ntal jardin sota le mura a sonar la trista chjanzon co el liuto, sol n ta chel moment Olinda la proa solief a la longa e dura presonia.

An dì Olinda la speterà par ‘ngot ‘l son dal liuto: Rodemont nt ana sflamada d’rabia ‘l coperà el por pagio che l ghje roinava i plani che l ghjova par la joüna fiöla.

Olinda la vegn a saver tut da la vecla levatrice, l’unica che la pol svizinarse a ela par portarghje ‘l da magnar, e da cuel moment la so jovineza la tachja a ‘mpasir, smorzandose tantche na piciola flama de n lumin cuanche ghje manchja l’oio.

E na not, ‘ntant che fòr ‘l vent di monti ‘l sìgola ntra i arboi dl jardin e ‘l beghjel l’ulula su le mura, Olida da Chjaudes la pogia la crapa morent disendo par l’ultim bot ‘l nom dal pagio amà.

La doman de doman la levatrice, davert l’us, la vet su la paja la pòra Olinda sbertida.

En grant cich rabios de dolor ‘l se leva ntra le sale dorade del chjastel e ‘l veclo zùcon pare ‘l sent al chjör spezarse: ‘l sò orgoi l’era stà punì nta na vitima inocenta, le sò speranze le era stade portade via dla mort, pù pietosa de el vers la fiöla.

Vinti ani i è pasadi da cuel di. Vinti longhji ani de silenzi e de plangiüde ntra le sale dorade del Chjastel Chjaudes. Da l dì dla mort d’Olinda, ‘l Cont Rodemont no slà pù vist da ‘nciune le bande e sol i servi i se tòl chjüra dle tombe dla nobil matèla e dl pagio fedel.

Vinti ani de silenzi e de plangiüde e d’espiazion i è pasadi ainch par ‘l Cont Rodemont, serà lontan dal mondt nta na grotô: vinti longhji ani d’espiazion, tanti cuanti i era stadi i mesi dla crudele presònia caciada a la fiöla.

Na sera en veclo da la longhja barba blanchja ‘l se presenta a ‘lus del chjastel. ‘L se fa compagnar nta la blanchja chjapela e su la tomba dla pora Olinda ‘l se laghja nar n tera domandando perdon.

Sol n ta cuel atim, nta l’anima del veclo, vegn jò na speranza de pace e da i ocli nduridi dal lonch dolor pol vegner jò le lagrime. E tüte le sere, cuanche ‘l son dl Ave ‘l se spant ntra i voütaboti pleni d stuchi e afreschj  dl veclo chjastel di Chjaudes, ‘l veclo pare l torna a la tomba d’Olinda a ‘mpreghjar misericordia par la so crüdeltà.

Sol dopo na düra espiazion e dopo longhje orazion ‘l Cont Rodemont ‘l podrà pousar e’lsarà sepolì arent a la fiöla e a ‘l pagio, ‘n comunion dla mort liberadora.

Traduzione da: Quirino Bezzi (1988). “Lungo le Rive del Noce Leggende e racconti delle Valli di Non e di Sole” – Saturnia – Trento.

Leggenda presentata dal giornalista e storico Alberto Mosca in occasione della riapertura al pubblico di Castel Caldes.

Sociazion Storic Cultural Lenguistica  “El Brenz dle Val del Nos”